Ànec rostit amb prunes i pinyons
Al Penedès un dels plats més típics per Festa Major i Nadal.
Ingredients
1 ànec negre mut del Penedès tallat a octaus • oli d’oliva • llard • unes gotetes d’anís • ½ gotet de brandi • ½ branca de canyella • prunes seques amb pinyol • pinyons
Preparació
Abans de començar amb l’ànec posarem les prunes en un pot amb aigua i quan arrenqui el bull l’apaguem i les deixem remullar.
En una cassola de fang si posa una bona cullerada de llard, un bon raig d’oli d’oliva, la canyella (millor lligar-la i així no es desfà), i l’ànec, que l’haurem salat bé abans de tirar-lo a la cassola.
Es deix coure una mica i quan ja ha agafat color tirar-hi l’anís i seguidament el brandi.
Anar rostint poc a poc amb la cassola tapada i quan ens sembli que ja està cuit, destapar perquè s’acabi de coure i es faci ros.
En una paella i amb una mica d’oli del rostit i fregirem els pinyons i seguidament i tirarem les prunes ben escorregudes i deixarem fregir tot junt un parell de minuts.
Les prunes i els pinyons els servirem per separat en un bol perquè cadascú es serveixi el que vulgui, a casa sempre ho hem fet així.
* El temps de cocció pot variar depenent de la mida de l’ànec, les femelles són molt més petites, si parlem de mascles, poden fer fins a cinc quilos, llavors potser que inclús trigui dues hores en coure.
Lo mateix es por fer amb un bon pollastre del Prat o amb un gall negre del Penedès, o ja dit, amb un pollastre comú.
Publicado el 3 agosto 2014 en carns, cuina mediterrània, plats nadalencs, RECEPTES y etiquetado en ànec rostit, ànec rostit amb prunes i pinyons, blog de cuina, cuina fàcil, ordal, pollastre rostit, prunes i pinyons, receptes, rostit. Guarda el enlace permanente. 7 comentarios.
Llúcia, aquest any, per primer cop, celebrarem el nadal a casa meva (ja tinc casa) així que de segon toca ànec amb prunes i pinyons! Compto amb la teva recepta!!! ja et diré!!!
Lluís Capellades 😉
Me gustaMe gusta
Oh que bé!. Si dubtes al moment de fer-lo em truques i t’ajudo.
Felicitats per la nova etapa en la teva vida.
Una abraçada des d’Ordal.
Me gustaMe gusta
Reblogged this on Celler-Adocse.
Me gustaMe gusta
Hola: estig mol agraida ,la vostra dedicación a les receptes de coina ,es merevellosa,Estic aprenen amb molt de gust.gracies Eulalia Diaz.
Me gustaMe gusta
Bon dia Eulalia, llegir que amb el meu bloc n’estàs aprenent em conforta, m’agrada. Si mai tens algun dubte escriu-me i et contesto de seguida, ja ho veus. El que més m’agrada és que les receptes que hi poso tinguin seguiment i ajudin a qui no les ha tastat a fer-ho.
Una abraçada i ànims.
Llúcia
Me gustaMe gusta
Quina bona pinta!
Me gustaMe gusta
Així és com rostia l’ànec la meva àvia Adelaida, ella anava a cuinar per les cases quan tenien convits, bateigs, festes majors…, en aquell temps a les cases no hi havien forns i per això ho rostien a la cassola amb un fogó de carbó que més tard es va substituir pel de gas. Hi havien cases que el portaven amb greixoneres a rostit al forn de pa.
Fet així queda molt bo, tot i que s’ha de tenir paciència de fer-lo poc a poc i anar-lo tombant perquè no s’enganxi.
Me gustaMe gusta