Tot va començar al gener del 2010, com aquell qui diu, ja n’estava tipa de imprimir receptes o enviar-les via e-mail. Un bon amic, el Lluís de Sant Martí, em va animar i ajudar a obrir aquest blog, li dec molt perquè cinc anys més tard encara resol el meus dubtes.

Fa temps que us vull dedicar un trosset del meu blog a tots els que dia rere dia em seguiu, més de 100 visites a diari, em pregunto: D’on surt tota aquesta gent?.

Darrera de tot això hi ha un programa que em permet saber, si no qui sou, de on veniu. Un 15% sou de fora, d’Estats Units, de Mèxic, la Índia, Japó, Turquia…i la resta de Catalunya i Espanya. Tots els comentaris m’agraden molt però en aquests cinc anys n’hi ha hagut uns que els vull tornar a compartir, pel que sigui, ja ho veureu:

BENVINGUTS 12 de setembre de 2011

Hola Llúcia,

En primer lloc felicitar-te per les teves magnifiques receptes, poques vegades les instruccions son tan clares i fan que no es cometin errors.
Fa uns dies vaig tenir part de la família a dinar i vaig fer dues receptes teves, el pop amb patates i el conill rostit, nomes et diré que vaig fer curt de pa perquè amb el pop es van cruspir barra i mitja de pa sucant la salseta, no cal dir que el conill també va quedar espectacular. Cuinar es un plaer i si tot surt perfecte mes encara. Gracies. (Frederic Nebot)

• Vaig trobar aquesta entrada simpàtica i em va fer gràcia la tria, veritablement el Frederic les va engaltar, són les dues unes de les receptes estrella del meu blog, si ho hagués sabut ja li hauria dit que comprés més pa.

BENVINGUTS 18 de desembre de 2011

Hello from Melbourne, Australia. Believe it or not I got here via Reddit, not Twitter or Google. Thanks for the interesting post. It helped me a lot with my school domestic science research

20 de desembre de 2011

Hello from the Gold Coast, Australia. Thanks for the great post. It helped me a lot with my school domestic science assignment. (Crazy)

• Aquestes dues van ser les primeres que em van fer adonar de l’abast de la xarxa, ara i amb el temps ja ho he anat veien però al principi no m’ho semblava pas.

El comentari que ara ve, encara ara quan el torno a recordar fa que se’m neguin el ulls, el món és molt petit, casualitat o no…

TIRAMISÚ (El de la Rosa) 8 de febrer de 2012

Hola Llúcia,
Vaig sentir la teva trucada a Tapies Variades, i al ser de Vilafranca, com jo, vaig posar-hi especial atenció i vaig memoritzar el nom del teu blog de cuina. Hi he entrat i m’ha semblat molt interessant, i al examinar-lo amb més detall, m’he quedat sorprès de trobar-hi la recepta del Tiramisú (el de la Rosa) i emocionat al llegir-hi el comentari que hi fas al final, sobre el seu origen.

Vaig ser el marit de la Rosa fins que ens va deixar per sempre, i efectivament varem aprendre a fer el Tiramisú en unes vacances a Itàlia a finals dels 80’s. Des d’aleshores, quan jo hi viatjava per raons de feina, portava el Mascarpone (aquí encara no n’hi havia) i fèiem Tiramisú que compartíem amb els amics, algú dels quals te’n ha passat la recepta.

Rep la meva felicitació pel teu blog i el meu agraïment emocionat pel teu comentari al final de la recepta recordant la Rosa, que vull fer extensiu també a qui te l’hagi transmesa. Un petó. (Josep Anton)

• I per avui crec que ja en teniu prou, però feia temps que ho tenia al cap i aquest cinc anys han estat l’excusa.

Gràcies a tots per confiar en la SOPA DE FARIGOLA i per remenar les meves cassoles, una abraçada

Llúcia Casas (La d’Ordal)