Ingredients per 4 persones

1kg de tomàquets ben madurs • 150gr de pa (si és sec millor) • 125cc d’oli d’oliva • ½ gotet de vinagre(opcional) • 1 gra d’all • aigua per remullar el pa • sal • 3 ous durs • 150gr de pernil salat tallat gruixut o en forma d’encenalls

Preparació

Si no els hem fet podem començar bullint els ous. Tot seguit esmicolem el pa i l’amarem d’aigua per remullar-lo. Mentrestant posem aigua a bullir i quan arrenqui el bull i escaldem els tomàquets un minut, els hi haurem fet un tall en forma de creu a la pell del cul perquè un cop escaldats es pelin bé, els hi traiem la pell i les llavors, els tallem a trossets i els posem en un bol junt amb l’oli, el vinagre, el gra d’all tallat petit, el pa escorregut i la sal, ho trinxem amb la batedora i ho guardem a la nevera per`servir-ho ben fred. Si ens agradés més clar hi posem més aigua.

A l’hora de servir-ho ho posem en plats fondos o bols i per sobre ho guarnim amb l’ou dur tallat a trossets i el pernil, si és tallat en forma d’encenalls tal qual, si l’heu comprat tallat gruixut el podem posar un moment a la picadora perquè quedi tallat ben petit sense passar-se, o a mà em paciència.

* Va ser en origen un plat de supervivència que no anava més enllà de pa dur, estovat mitjançant vinagre, aigua i alguna salmorra, barrejat amb més o menys gràcia, fins a fer-ne una sopa comestible. Ja a Mesopotàmia es feien aquest tipus de preparacions per aprofitar un producte tan costós com el pa, quan aquest ja no es podia menjar com a tal.

Tot i que altres poblacions el reivindiquen ara per ara és el cordovès el que s’emporta la fama.

Sí que és important fer un apunt sobre la presència del tomàquet, un ingredient avui en dia imprescindible, encara que en realitat aquest no s’arribés a consumir a Espanya fins els segles XVI o XVII.