Fricandó de vedella amb moixernons

33 ANYS A LA CUINA I VET AQUÍ EL MEU PRIMER FRICANDÓ!!!

Faig constar que em va animar l’Ester, la meva cosina, em va assegurar que quedava boníssim. I és que lo que diu l’Ester que queda bo, hi queda. Ho podeu comprovar també amb l’arròs negre que també em va explicar ella. APA DONCS, AVUI FRICANDÓ. 

Ingredients per 6 o 8 persones

1 quilo de vedella tallada fina (fricandó) •50 gr de moixernons deshidratats • 1 ceba • ½ pot de tomàquet triturat •1 copeta de brandi • 100 cc de vi blanc • farina • oli d’oliva • sal

Per la picada:

2 grans d’all • julivert • 12 ametlles o avellanes torrades • 2 galetes Maria

Preparació

Primerament, rentem bé els moixernons i els deixem en remull amb aigua tèbia. Mentre es remullen, salem la vedella, l’enfarinem i la fregim en una cassola amb força oli fins que els talls quedin rossos pels dos costats. Quan estiguin fets els traiem de la cassola i els guardem.

Amb el mateix oli, fem sofregir la ceba picada ben petita i la deixem coure uns vint minuts. Passat aquest temps hi afegim el tomàquet i deu minuts més. Ha de quedar ben confitat. Afegim el brandi i que s’evapori.

A continuació, afegim la vedella a la cassola amb el sofregit. Colem l’aigua dels moixernons i la guardem, i afegim els bolets també a la cassola. Tirem el vi blanc i l’aigua colada, a de quedar cobert, si fa falta afegim aigua.

Tapem la cassola i deixem coure a foc lent durant una horeta. Anem sacsejant de tant en tant la cassola perquè la carn no s’enganxi. Si la remenem hem d’anar en compte perquè la carn és molt primeta i es trenca.

Mentre es va coent la carn, fem la picada. Posem a la picadora els alls pelats, el julivert, les ametlles i les galetes Maria. Piquem fins que quedi una pasta. Finalment, quan la carn estigui feta després de l’hora, tirem la picada per sobre el fricandó. Remenem amb compte i ho deixem coure de 10 minuts més. És recomanable deixar-ho reposar d’un dia per l’altre.

Acerca de Sopadefarigola

De cuina, de muntanya i de poble.

Publicado el 31 marzo 2020 en carns, cuina catalana, cuina mediterrània y etiquetado en , , , , , . Guarda el enlace permanente. 4 comentarios.

  1. “Nunca es tarde si la dicha es buena”
    Fem un bon tandem Llúcia… petons i bona cuina!

    Me gusta

  2. Jo le probat i es per lleparse els dits
    Sagueix fen bona cuina
    Els teus tastadors

    Me gusta

Deja un comentario