Benvinguts de nou
10 ANYS DESPRÉS
Aquest gener fa 10 deu anys que em vaig engrescar a començar aquest bloc, principalment pensat per a mi. Així quan vull repetir algun plat que ja he f
et i no sé els ingredients que necessito, o bé no com el faig, sempre tinc a ma el mòbil per poder-ho consultar. També he de dir que me estalviat moltes fotocòpies per passar les receptes a qui me les demanava.
Així que ja ho veieu, quasi dos-centes receptes en 10 anys i més de quatre-cents subscrits. Moltes hores de feina, de fotos, i tot per sentim recompensada amb els vostres comentaris i visites, fins i tot de l’altre part del món. Així doncs seguim tots plegats per gaudir dels nostres,tant estimats, fogons.
BENVINGUTS
Perquè sopadefarigola?
Doncs perquè sóc una sopetes i perquè tinc debilitat per la farigola, la seva olor, color … i la seva qualitat medicinal. Visc envoltada da farigola, ara mateix, la puc imaginar a d’alt Les Planes que veig des de la meva finestra. No te preu!.
11 de gener de 2020
«QUI MENJA SOPES SE LES PENSA TOTES»
Et convido a pensar i ,si més no, a remenar les meves cassoles. BON PROFIT!!!
*Tot això ha estat possible gràcies a la cuineta de fusta que em van dur els reis, m’hi vaig passar hores jugant a l’entrada de casa a cuinetes, i a la meva àvia Adelaida (1902-1992) que era molt bona cuinera i de la que vaig aprendre molt, no en va la llogaven algunes cases aposentades quan tenien convits familiars. El millor que vaig aprendre d’ella, d’entre moltes altres coses, va ser a rostir tal com ho feia ella. La mama també en sap força, fa unes cassoles d’arròs aprofitant tot el que te a la nevera, sucs de rostit, carxofa, conill, llagostins i ves a saber que més …, per llepar-se els dits, no en tinc la recepta perquè mai hi posa el mateix.
15 de febrer de 2010
sopadefarigola 
Hola!!!
Ara t’he sentit per Rac1 i miraré si faig alguna recepta de les teves
Me gustaMe gusta
Així m’agrada Fina.
Me gustaMe gusta
bones Llúcia , son un aficionat a la cuina i m’agradaria fer bunyols de bacalla , alguna vegada t’hi sentit per la radio , per rac1 , .
la meva pregunta es , si faig la pasta dels bunyols de bacalla com puc congelar , la pasta sola , fets i congelar sense fregir ? , fregir ells bunyols i congelar ?.com ho puc fer , ja em diras , gracies
Me gustaMe gusta
Hola Joan,
Jo el que faria és congelar la pasta i quan els vulguis fer llavors fas les clares a punt de neu i les incorpores a la massa que ja hauràs descongelat. Tot seguit ja els pots fregir. És important posar les clares a última hora perquè és el que ajuda a inflar els bunyols.
Pots llegir com els faig jo a: https://sopadefarigola.com/2010/02/06/bunyols-de-bacalla/
Per qualsevol altre dubte compta amb mi.
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia ,et vaig escoltar a la radio,i vaig prendre nota del teu blog ,et felicito, dons he trobat moltes bones receptes, ben explicades i fàcils .gràcies.
Me gustaMe gusta
Gràcies Josepa, de ben segur que tu també en saps fer de coses bones, falta que les expliquis i les puguem fer i tastar.
Ah!, tot i que hi explico receptes més elaborades, confesso que les que més m’agraden són les més fàcils, ràpides i que tothom hi suca pa. Prova de fer el conill rostit i el pop amb patates. Ja em diràs.
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia,
He vist que tens moltes receptes al bloc, i m‘agradaria presentar-te la pàgina Lestevesreceptes.cat, on els usuaris poden buscar entre més de 20000 receptes de les millors pàgines catalanes. També hem creat el Top blocs de receptes, on, de franc, pots afegir el teu.
Lestevesreceptes.cat té diverses versions, en suec, francès, anglès, italià o castellà entre d’altres. Vols formar part de la nostra família?
Quedem a la teva disposició!
Andreu
Lestevesreceptes.cat
Me gustaMe gusta
Thanks and good blog.
Me gustaMe gusta
Hey, great blog you have here !
Will definitely browse more articles by you 🙂
Me gustaMe gusta
Definitely, what a great site and revealing posts, I will bookmark your website.Best Regards!
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia: Aquest matí t’he escoltat a Catalunya Ràdio i m’he apuntat el nom del teu bloc. Jo sóc la Geno de Xerta (Baix Ebre), que he parlat abans que tu.
He entrat al teu bloc i el comentari que feies de la teva àvia, es podria dir que és el mateix que faria jo de la meva mare, doncs ella també feia en certs esdeveniments, de cuinera.
Ara, fa poc que jo també he entrat al mon dels blocaires, en tenim un de cuina en marxa, si vols pegar una ullada és aquest: http://lacuinadelageno.blogspot.com.es/
Salutacions
Geno.
Me gustaMe gusta
Geno, he entrat al teu bloc i promet. Les receptes que hi poses són noves per mi, es nota que vius en una comarca quasi a la franja.
Per cert, ja conec Xerta. L’he passant amb bicicleta un parell de cops i te de dir que m’agraden molt aquestes terres.
*Si necessites ajuda pel bloc demanem-la.
Una abraçada,
Llúcia
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia,
No he pogut contestar-te abans perquè no tenia Internet, si entres al bloc veuràs el «perquè del tot plegat»; referent a les receptes, intento recordar i fer les de sempre d’aquesta terra.
M’agrada que coneguis Xerta, si vens alguna vegada més, pregunta per la Geno, al poble no en hi ha d’altra, espero la teva visita.
Una abraçada,
Geno
Me gustaMe gusta
Benvolguda Llúcia:
Ja tenim a sobre la quaresma i és indispensable recordar el bacallà.
L´humil bacallà de la meva infantesa que amb el temps s´ha convertit en un mos de privilegi.
Navegant per la xarxa gastronòmica he descobert la recepte que veus aquí sota.
La nostre farigola torna a estar entre el rapartiment d´ingredients, beneïda sigui.
El bacallà de la mar brava i solemne casat amb la farigola timida, perfumada i tenaç.
El resultat ha de ser gloriós sense remei.
Fes-me´n cinc cèntims.
Agraït.
http://lacuinadeleri.blogspot.com.es/2011/04/bacalla-la-crema-de-porros-aromatitzada.html
Manel de » La Teulería «.
Me gustaMe gusta
Llúcia!
Enhorabona pel teu bloc) Molt didàctic;)
Tinc una pregunta «tècnica»: al meu nou pis tinc un forn que només funciona per sota… Què faig si necessito gratinar o coure plats com una pizza, etc.? Ai… que em temo que no hi ha solució, oi? Gràcies!
Me gustaMe gusta
Silvia, ho tens pelut.
A les pizzes no els hi cal grill, poses el forn ben fort i se’t couran bé. Molts plats tot i que utilitzem els focs d’alt i baix del forn, es poden fer utilitzant el de baix sol, ho tens que anar provant. Si el vols més ros per sobre jo provaria de posar-ho en el prestatge superior i potser l’escalfor que fa el foc de baix arribi a la paret de dalt i t’ajudi a torrar.
Demana un forn nou per reis.
Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Llúcia, moltes gràcies!) Faré com sempre: anar provant) Ja que hi som posats, avui m’han convidat a esmorzar unes «torrijas» amb un toc de canyella i ratlladura de pell de taronja. Boníssimes!
Una abraçada des de Moscou, a veure si en algun moment comparteixo amb vosaltres alguna recepta russa)
Me gustaMe gusta
Llùcia:
M´agrada l´arròs amb la condició que sigui caldós. Aquelles paellas seques amb » tostorraet » inclòs
mai van ser sant de la meva devoció.
Trobo penjat a Internet dins del blog » Els fogons de la Bordeta » la recepta d´un arròs perfumat de
farigola i et paso el link per si es del teu interès.
Comprovaràs que, en la recepta, el moment d´utilitzar la farigola no apareix o sigui que a més de
farigola s´haurà de posar imaginació. Bé, ho farem.
Rep una abraçada.
Manel de » la Teulería «.
Me gustaMe gusta
Hola Manel,
Acabo d’entrar als Fogons de la Bordeta i la repta sembla prou bona, a la foto si que hi és la farigola, els he escrit un comentari per saber quan la posen, si ho segueixes potser em respon.
*L’arròs a mi m’agrada sec, caldós, melós…, s’ha de tenir molt poca traça perquè no sigui bo.
Una abraçada cuineret.
Me gustaMe gusta
M’has fet pensat amb el curs iincial de cuina de l’any 89. Un dels molts plats que vaig aprendre a fer aquell any va ser la crema d’all i farigola i va acabar sent un plat del sopar de Nadal amb els amics. Encara em recorden ara els troncs de farigola que hi vaig posar! (coses de principiant)Ara que ja no ho soc tant i l’he apre8s a fer, e9s curif3s com els convidats es sorprenent del bonedssim que pot ser una sopa o una la crema d’all i farigola.
Me gustaMe gusta
Jo no voldria pas donar ara la sensació de descobrir la sopa d´all, peró quan faig foc a casa per escalibar carn, escampo per sobre les brases dues o tres branques de farigola.
L´aroma que transmet a la vianda és tan subtil i agradable que li proporciona un sabor suau i inigualable de …
pot ser de fons de bosc, o d´ombra d´obaga, o pot ser també de reflexos d´or dins d´una gota de rosada. O de
fum de xemeneia humil que escalfa el fred de qualsevol febrer gélid i nevat que tan a poc a poc com pot fa
passar els dies.
I es quen un bri de farigola dóna per tant …
O a mi m´hu sembla.
Manel de » la Teulería «.
Me gustaMe gusta
Tens molta raó Manel, la farigola és molt aromàtica i torrar-la així és un encert.
A casa quan escalivem ho fem amb alzina, l’alzina també li dona un gust diferent a la carn, d’un aroma suau, inclús l’estança on tenim el foc (cuina-menjador) fa una olor diferent.
Me gustaMe gusta
Bon dia. Jo sòc de Vilafranca. T, he escoltat aquest mati a la radio. Et felicito pel teu bloc. jo utilitzo molt les herbes tant per cuinar com per curar. La meva avia ens hi va acostumar. El nom del bloc també molt encertat. T, anire seguint. Carme
Me gustaMe gusta
Gràcies Carme, tenim la sort de compartir un Penedès i un Garraf ric en farigola, romaní, poniol…Com podràs llegir a la pestanya «Benvinguts al bloc» en sóc una enamorada.
Una abraçada,
Llúcia
Me gustaMe gusta
Tot just he descobert aquest bloc. Estic emocionat! Formidable!!!
Moltes gràcies i enhorabona.
Et seguiré d’aprop! :o)
Me gustaMe gusta
Ostres Joan!, sempre xafardejo, si puc, a tots els qui em deixeu un comentari abans d’aprovar-lo. He entrat a la teva pàgina i: QUINA ENVEJA!!! de fotografies, de les dels menjars en prendre exemple.
Et torno l’enhorabona, una abraçada.
Llúcia
Me gustaMe gusta
Hello from the Gold Coast, Australia. Thanks for the great post. It helped me a lot with my school domestic science assignment 🙂
Me gustaMe gusta
Hello Crazy,
Fa pocs dies que vaig rebre un comentari de d’Australia, concretament de Melbourne, era semblant al teu, potser és company teu, s’anomena Echogirl. L’economia domèstica, com l’anomeneu, no te cap secret, es basa en no llençat res i del que sobra fet altres receptes tant o més bones. Si no ho has fet, prova de fer les «Torradetes de Santa Teresa» per aprofitar pa sec, et passo el link:
Feliç 2012,
Llúcia
Me gustaMe gusta
Hello from Melbourne, Australia. Believe it or not I got here via Reddit, not Twitter or Google. Thanks for the interesting post. It helped me a lot with my school domestic science research 🙂
Me gustaMe gusta
Estic encantada de rebre un comentari d’una terra tant llunyana. La cuina que presento al meu bloc en gran part pertany al que se’n diu «Dieta Mediterrània», i també d’una gran influència de la meva àvia Adelaida, ella va viure una postguerra i moltes receptes són el mirall de tot això.
Una forta abraçada i un bon any 2012,
Llúcia
Me gustaMe gusta
Hola Sopa de farigola!
Doncs jo t’he escoltat aquesta tarda quan, suposo, estaven repetint el programa del Bastè. D’entrada ja m’has fet venir ganes de menjar la sopa de fredolics. Espero que acabin sortint uns quants bolets amb aquestes pluges.
Ara, quan he llegit la teva benvinguda, m’ha fet gràcia que la teva àvia cuinés pels convits de famílies aposentades. La meva àvia, Concepció, també ho feia però malauradament jo no la vaig poder conèixer. Parlo d’ella en el meu bloc. Si el vols visitar, seràs benvinguda. Jo, per la meva part, aniré tafanejant el teu.
Salut!
Mercè
Me gustaMe gusta
Bon dia i plujós (com a tu t’agrada i a mi també),
He entrat al teu «bonic» bloc, el nom ja és ben trobat, la il·lustració i l’ordre transmet pau, fragilitat, sensibilitat…
El que m’ha deixat estesa és on parles de tu, et «juro» que quan l’he llegit semblava fet per mi, la Mafalda, el Serrat, els bolets, la pluja, les postals de Nadal, l’olor dels préssecs* … i per acabar-ho d’arrodonir el meu únic fill es diu Jaume (Les fotografies les faig jo). A més es nota que t’agrada escriure, a mi també, i ho fas prou bé.
Ah! gràcies Mercè pel teu comentari, una abraçada de la cuinereta Llúcia.
*El meu avi va ser qui va introduir els préssecs al Penedès i més concretament a Ordal, en una sola vinya ni teniem 1.000 de presseguers.
Me gustaMe gusta
Hola, jo també t’he sentit en el programa de cuinetes, i he memoritzat la teva adressa, joja sóc una cuinera veterana, però m’encanta provar cosetes, així que entraré sovint al teu bloc. Gràcies
Me gustaMe gusta
Hola Carme,
Jo sempre dic que no en se més que els altres, sóc una dona inquieta per aprendre, i també com tu m’agrada provar-ho tot, sobre tot els plats que amb el pas del temps encara perduren.
Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia,
Avui t’he sentit en el programa del Jordi Basté parlant dels bolets i deixant una recepta de sopa amb fredolics. Només sentir-la tenia molt bona pinta i en un moment ràpid quan has dit l’adreça del teu blog he entrat. Me l’he estat mirant, m’ha agradat molt i seré una de les teves seguidores. Ja he trobat la recepta de la sopa i de ben segur que la faré i et diré com ha anat.
Anims que et seguim!!!
Una forta abraçada
Cristina
Me gustaMe gusta
M’agrada molt tot el que dius, aprofitat i gaudeix de les receptes de sopadefarigola.
Gràcies Cristina.
Me gustaMe gusta
Un del aventatges que té citar Josep Pla és que no cal afegir res més. Docns bé, en el seu llibre » El que hem menjat » diu:
» La SOPA DE FARIGOLA, que se sol menjar tot l´any, però sobretot pel març, que és l´època en què la flor d´aquest arbust és més aromàtica, és molt agadable, molt més, al meu entendre, que la sopa d´all, sopa clèrico-rural que s´ha imposat, no solament en el mon eclesiàstic, sinó en estaments de la vida ciutadana, per la seva extrema facilitat. La sopa de farigola és poètica i terral i, a més, molt antiga, perquè hi ha una locució en el país que diu » Sopes de farigola, parts de rosari… »
Vet-ho aquí.
Manel de » la Tauleria «
Me gustaMe gusta
Gràcies Manel,
M’ha agradat molt el teu comentari. Pla sabia el que es deia en quan a fer la sopa quan està florida, és un ball pel paladar.
Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia,
En primer lloc felicitarte per les teves magnifiques receptes, poques vegades les instruccións son tan clares i fan que no es cometin errors.
Fa uns dies vaig tenir part de la familia a dinar i vaig fer dues receptes teves, el pop amb patates i el conill rostit, nomes et diré que vaig fer curt de pa perque amb el pop es van cruspir barra i mitja de pa sucant la salseta, no cal dir que el conill també va quedar espectacular.
Cuinar es un plaer i si tot surt perfecte mes encara. Gracies.
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia.
Em dic Berta i vaig descobrir el teu blog per la trucada que vas fer a RAC1 en l’apartat de cuinetes del Fermí Puig. Ja fa unes quantes setmanes d’això però em vaig quedar amb el nom del teu blog. Per què?. Perquè quan anava a buscar bolets amb el meu pare, podíem estar més d’1 dia fora, al tornar a casa ens fèiem sopa de farigola per restablir-nos del cansament i anar ben tranquils a dormir. Així que, sopa de farigola, sempre em fa recordar el pare.
En la teva intervenció vas parlar de la teva àvia, present en la introducció del teu blog, on fèies referència al fet que la llogaven per fer àpats molt importants.
En aquests moments estic cursant estudis d’alimentació i m’interessa molt aquest tema de les dones que eren les responsables de grans i importants convits. Podia passar per festa major, a les matances del porc, etc… És per això que em poso en contacte amb tu per aquesta via ja que és l’única que he trobat. M’agradaria molt poder parlar amb tu d’aquest tema.
Per cert, les recepetes de cassola les penso fer totes, sobretot, la de conills amb cargols.
Moltes gràcies per la teva atenciò.
Me gustaMe gusta
Hola, Llúcia:
Sempre he pensat que per triunfar a la cuina es necessiten tres mínimes condicions:
La primera; bons ingredients, com el lluç fresc que » encara balluga » o l´api blanc i olorós pels vols de Nadal i per Sant Fèlix l´anec mut.
També cert enteniment gastronòmic per lligar com deu mana un bon pil-pil o ensopegar el punt just que te el romesco.
I a la fi un xic de temps per, sensa pressa, deixar bullir la bullabessa o uns parenostres per arribar a fer l´ou dur.
Si, si … jo també. Jo també una vegada em cinc minuts i quatre bledes vaig ben sopar. Malgrat que una flor no fa estiu, ni dues …
Manel de » La Teulería «
Me gustaMe gusta
L’ànec a de ser mascle mut i negre. (Ja ho deia la meva àvia)
Me gustaMe gusta
Hola, Llúcia:
M´agrada aquet blog entre altres coses per la proximitat. Jo soc de Barcelona però fa anys que visc a Vilafranca.
La sopa de farigola que faig jo frego el pa ,a més, amb un o dos grans d´all.
Eniré enviante cuatre mots de temps en temps perquè aquesta es una bona descoberta.
Ja de petit m´ha agradat cuinar i la gastronomía ha estat una passió per a mi.
Fins aviat, Llúcia i moltes felicitats de tot cor.
Manel de » La Teulería «.
Me gustaMe gusta
Fa temps que em moc per la xarxa cercant receptes entenedores i amb ingredients «normals». Dos motius amb prou força per motivar aquest bloc que has titllat de PROXIMITAT.
Bon comentari.
Me gustaMe gusta
Bon dia Llúcia:
Avui es el teu Sant. Moltes felicitats, i, ja saps, mes que de sobres, questa petita cançó: molt popular: SANTA LLÚCIA DE LA BISBAL, TRETZE DIES TRETZE DIES, SANTA LLUCIA DE LA BISBAL TRETZE DIES D’ACI A NADAL.
Molta salut i BONES FESTES AMB TOTS ELS TEUS.
Jordi Figueras
Me gustaMe gusta
Gràcies Jordi, aquí a Ordal cantàvem els goigs de Santa Llúcia, ahir vaig convidar uns amics a casa i me’ls van cantar en versió pop, molt més alegres.
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia!
No he pogut resistir la tentació de entrar al teu blog. L´he descobert a traves d´una amiga en comú que es diu Anabel.
Em sembla molt interessant totes les receptes i no dubtis ke en possaré alguna a la practica, m´han cridat l´atenció els boquerons en vinagre i els canelons amb ànec!!! ummmm tot sembla tant bó i fàcil de fer quan ho estàs llegint.
Continua així i espero poder mirar el blog de tant en tant.
Un petó i a veure quan ens coneixem!!
Me gustaMe gusta
Ahir ja varem encarregar l’ànec per fer els d’aquesta festa major (d’Ordal clar), en fem molts i els congelem. Parlo en plural perquè sempre els treballem la meva mare i jo. En quan a coneixens, ens coneixem a cegues, tot arribarà.
Me gustaMe gusta
Hola Llucia, avui finalment he tingut una estoneta (entre caixa i caixa abans del trasllat cap a Ordal) per entrar al teu blog. M’ha encantat, de debò, sort que ja he sopat, sino quina gana. Les fotos fantàstiques i les receptes em donen ganes de posar-me a la cuina a veure si em surten bé. A mi també m’agrada molt cuinar, estic segura que podrem intercanviar receptes de les nostres avies respectives, jo em posava a la cuina al costat de la meva iaia Nicàsia, amb la llibreta i un llapis i anava apuntant, JA TINC UNS QUANTS AMICS QUE S’HAN FOTOCOPIAT LA LLIBRETA!!! A veure si em puc apuntar al proper curs de cuina, perquè en farà més, oi?
Me gustaMe gusta
M’afalaga que t’agradi, si t’agrada cuinar tu i jo parlarem molt. En quan a cursos, l’ajuntament cada any en fa un, encara que no el faci jo serà igualment interessant assistir-hi, de tot s’aprèn.
En quan al trasllat cap a Ordal, no t’ha de fer mandra ja que si viu molt bé.
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia,
Cada dia m’agrada més el teu bloc! Felicitats!
Ahir vaig fer propaganda i el vaig enviar a tota la familia; tinc molts nebots i nebodes desitjosos d’aprendre a cuinar. I jo també les vaig provant…
Un petó i endavant!
Me gustaMe gusta
Hola Llúcia!
M’encanta el teu bloc, perquè ja saps que m’encanten les receptes de cuina. Enhorabona per aquesta iniciativa, l’aniré visitant de tant en tant!! Salut i endavant!!!!
Me gustaMe gusta