Vosaltres ho heu fet possible


5 Anys aqui

 

Tot va començar al gener del 2010, com aquell qui diu, ja n’estava tipa de imprimir receptes o enviar-les via e-mail. Un bon amic, el Lluís de Sant Martí, em va animar i ajudar a obrir aquest blog, li dec molt perquè cinc anys més tard encara resol el meus dubtes.

Fa temps que us vull dedicar un trosset del meu blog a tots els que dia rere dia em seguiu, més de 100 visites a diari, em pregunto: D’on surt tota aquesta gent?.

Darrera de tot això hi ha un programa que em permet saber, si no qui sou, de on veniu. Un 15% sou de fora, d’Estats Units, de Mèxic, la Índia, Japó, Turquia…i la resta de Catalunya i Espanya. Tots els comentaris m’agraden molt però en aquests cinc anys n’hi ha hagut uns que els vull tornar a compartir, pel que sigui, ja ho veureu:

BENVINGUTS 12 de setembre de 2011

Hola Llúcia,

En primer lloc felicitar-te per les teves magnifiques receptes, poques vegades les instruccions son tan clares i fan que no es cometin errors.
Fa uns dies vaig tenir part de la família a dinar i vaig fer dues receptes teves, el pop amb patates i el conill rostit, nomes et diré que vaig fer curt de pa perquè amb el pop es van cruspir barra i mitja de pa sucant la salseta, no cal dir que el conill també va quedar espectacular. Cuinar es un plaer i si tot surt perfecte mes encara. Gracies. (Frederic Nebot)

  • Vaig trobar aquesta entrada simpàtica i em va fer gràcia la tria, veritablement el Frederic les va engaltar, són les dues unes de les receptes estrella del meu blog, si ho hagués sabut ja li hauria dit que comprés més pa.

BENVINGUTS 18 de desembre de 2011

Hello from Melbourne, Australia. Believe it or not I got here via Reddit, not Twitter or Google. Thanks for the interesting post. It helped me a lot with my school domestic science research

20 de desembre de 2011

Hello from the Gold Coast, Australia. Thanks for the great post. It helped me a lot with my school domestic science assignment. (Crazy)

  • Aquestes dues van ser les primeres que em van fer adonar de l’abast de la xarxa, ara i amb el temps ja ho he anat veien però al principi no m’ho semblava pas.

El comentari que ara ve, encara ara quan el torno a recordar fa que se’m neguin el ulls, el món és molt petit, casualitat o no…

TIRAMISÚ (El de la Rosa) 8 de febrer de 2012

Hola Llúcia,
Vaig sentir la teva trucada a Tapies Variades, i al ser de Vilafranca, com jo, vaig posar-hi especial atenció i vaig memoritzar el nom del teu blog de cuina. Hi he entrat i m’ha semblat molt interessant, i al examinar-lo amb més detall, m’he quedat sorprès de trobar-hi la recepta del Tiramisú (el de la Rosa) i emocionat al llegir-hi el comentari que hi fas al final, sobre el seu origen.

Vaig ser el marit de la Rosa fins que ens va deixar per sempre, i efectivament varem aprendre a fer el Tiramisú en unes vacances a Itàlia a finals dels 80’s. Des d’aleshores, quan jo hi viatjava per raons de feina, portava el Mascarpone (aquí encara no n’hi havia) i fèiem Tiramisú que compartíem amb els amics, algú dels quals te’n ha passat la recepta.

Rep la meva felicitació pel teu blog i el meu agraïment emocionat pel teu comentari al final de la recepta recordant la Rosa, que vull fer extensiu també a qui te l’hagi transmesa. Un petó. (Josep Anton)

  • I per avui crec que ja en teniu prou, però feia temps que ho tenia al cap i aquest cinc anys han estat l’excusa.

Gràcies a tots per confiar en la SOPA DE FARIGOLA i per remenar les meves cassoles, una abraçada

Llúcia Casas (La d’Ordal)
 

Advertisements

About Sopadefarigola

De cuina, de muntanya i de poble.

Posted on 17 gener 2015, in breus, TOT I MÉS. Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Benvolguda Llúcia els teus elogis als seguidors d’aquest interessant i acollidor espai en que comparteixes els teus coneixements culinaris, mostren també el tarannà personal que hi poses, no tant sols hi ha material culinari, traspua molt de la teva humanitat i això es nota en les teves receptes i consells.
    Tan sols dir als que no et coneixen personalment que tenen darrere aquestes receptes, una persona amb una gran humanitat i una entrega total als amics, per això agrair-te que un bon dia et decidissis a començar aquest acollidor espai, com tu dius en la presentació de benvinguda “visc envoltada de farigola que veig des de la meva finestra”, també els seguidors estem envoltats de la teva calidesa i bons consells.
    Segueix així Llúcia, molts t’ho agrairem!
    Sols unes dites per il·lustrar el que he comentat.
    No és més feliç el que fa el que vol, que el que estima el que fa.
    Quan alguna cosa escasseja augmenta el seu valor (per exemple l’honestedat).
    Veritablement grans amics són difícils de trobar, difícils de deixar i impossibles d’oblidar.
    Una forta abraçada.
    Lluís

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: