Archivo de la categoría: breus

10 ANYS

 

Aquest gener fa 10 deu anys que em vaig engrescar a començar aquest blog. Ahir a la matinada WordPress, la plataforma que utilitzo per editar el blog, m’ho va recordar. Vaig donar-me d’alta el 10 de gener i fins el 16 no vaig publicar la primera recepta: Arròs de pobre.

Així que ja ho veieu, quasi dos-centes receptes en 10 anys i més de quatre-cents subscrits.

Vull fer-vos’en cinc cèntims del que han estat aquests 10 anys.

Al principi anava molt perduda i gràcies a un bon amic, el Lluís de Sant Martí, vaig aprendre molt, encara ara si tinc un dubte li pregunto a ell.

Les receptes, al principi, quant encara no tenia el blog, les escrivia a mà en fulls de bloc que ordenava alfabèticament. Més endavant les vaig anar passant a Word a l’ordinador. Actualment encara les escric primer al Word i després les copio i faig l’entrada al blog de sopadefarigola.

En quan a les fotos, costa bastant fotografiar menjar i només en sóc una aficionada, actualment ho faig amb el mòbil. De totes formes amb el Photoshop els resultats milloren molt. El pitjor de tot és fer esperar als comensals perquè estic fent les fotos dels plats, a hores d’ara ja hi estan acostumats.

Al començament mirava de posar una recepta per setmana, encara ara m’agradaria fer-ho, però després de dos-centes receptes, que estimo, el que faig és penjar-les al capdavant, repetir-les. Això si, normalment les milloro, hi faig algun canvi i fins hi tot si crec que la foto es pot millorar, doncs, la milloro. Si durant alguna temporada llarga no he publicat, algú de vosaltres m’ho recordava, ha estat per motius de salut. Ara mateix em sento privilegiada per haver superat una malaltia que en el seu moment no em permetria ni llegir ni escriure. Tot això deixem-ho en passat.

A lo que anava. Quan publico una recepta al blog els subscriptors la reveu al mail amb el qual us vàreu apuntar en el seu dia, si vull, surt publicada al Facebook, Twitter, Google… i ara també a Instagram. D’un temps cap aquí algunes fotos de les que ja tinc publicades al blog les penjo a Instagram (sopadefarigola) i així podeu veure receptes publicades anteriorment.

 

El més important. No vull plegar sense explicar-vos el que m’ha aportat a contactar amb gent de tot el món o de ven a prop que no coneixia.

He rigut.- Un noi em va comentar que tenia convidats i que els hi havia fet Conill rostit i Pop amb patates. Va triar les receptes a voleo, les va clavar. Puc assegurar que estan dintre les meves predilectes. He dit he rigut perquè em deia que havia fet curt de pa per sucar-hi.

He plorat.– He dedicat algunes receptes a les persones que me les van ensenyar a fer i que ara ja no hi són, però en el meu blog les tinc encara ben vives.

Concretament en la recepta del Tiramisú, si cliqueu l’enllaç i la llegiu entendreu de que us parlo. Al cap d’un temps d’haver-la penjat vaig rebre aquest comentari, va ser molt emotiu.

Hola Llúcia,
Vaig sentir la teva trucada a Tapies Variades, i al ser de Vilafranca, com jo, vaig posar-hi especial atenció i vaig memoritzar el nom del teu blog de cuina. Hi he entrat i m’ha semblat molt interessant, i al examinar-lo amb més detall, m’he quedat sorprès de trobar-hi la recepta del Tiramisú (el de la Rosa) i emocionat al llegir-hi el comentari que hi fas al final, sobre el seu origen.

Vaig ser el marit de la Rosa fins que ens va deixar per sempre, i efectivament varem aprendre a fer el Tiramisú en unes vacances a Itàlia a finals dels 80’s. Des d’aleshores, quan jo hi viatjava per raons de feina, portava el Mascarpone (aquí encara no n’hi havia) i fèiem Tiramisú que compartíem amb els amics, algú dels quals te’n ha passat la recepta.

Rep la meva felicitació pel teu blog i el meu agraïment emocionat pel teu comentari al final de la recepta recordant la Rosa, que vull fer extensiu també a qui te l’hagi transmesa. Un petó.
Josep Anton

M’ha sorprès.- Rebre visites de tot el món. Des d’Austràlia en una ocasió vaig rebre felicitacions pel blog, d’un grup d’Universitaris que estaven fent un treball sobre La Cuina Mediterrànea.

 

Bé, ja veieu que m’agrada escriure, i que m’escriguin. Pregunteu, pregunteu…, jo sempre responc. M’agrada ensenyar i que tothom pugui llepar-se els dits.

De tot cor!, m’agradaria saber qui hi ha darrera d’aquets mails, QUI SOU ELS MEUS 427 SEGUIDORS, d’on sou, que us agrada…?. Sempre que vulgueu em podeu escriure a sopadefarigola@gmail.com. Ah!, i si voleu conèixer el meu poble us l’ensenyo i fins hi tot us convido a dinar a casa. Tot això no ho dic en va, gràcies a vosaltres he gaudit i gaudeixo de la cuina com mai.

Una forta abraçada de la Llúcia d’Ordal.

 

Crema de cigrons

Ingredients

400gr de cigrons cuits • 1 ceba • 2 grans d’all • orenga • 1l. de brou de pollastre o 1l d’aigua i una pastilla de brou concentrat • suc de llimona  • julivert • crostonets de pa fregit

Preparació Lee el resto de esta entrada

Tomàquets confitats

Tomaquets confitats-sf

Un caprici pel paladar, ho heu de tastar.

Ingredients

100gr de tomàquets secs • 2 gots d’aigua • ½ got de vinagre • 4 o 5 grans d’all • sal

Preparació Lee el resto de esta entrada

Amanida de mongeta tendra

Amanida mongeta tendra-sf

Ingredients per 4 o 5

400 gr de mongetes tendres de les rodones • 3 tomàquets vermells forts o bé xerris • ½ ceba • 4 ous durs • 2 llaunes de tonyina o sardines amb oli • vinagreta

Preparació Lee el resto de esta entrada

Pastís de verdures

Pastís de verdures-sf

Ingredients

2 carbassons • 2 pebrots vermells  •1 esbergínia •  200gr de formatge tipus Philadelphia• 4 fulls de gelatina • 1 cullerada de maionesa

Preparació Lee el resto de esta entrada

Ous Durs (de manera fàcil)

Ous durs-sf

Ingredients

1 dotzena d’ous frescos

Preparació

Els posem a la safata que es fa servir per coure les verdures al vapor de l’OLLA A PRESSSIÓ, posem 3 dits d’aigua a l’olla (l’aigua no els ha de tocar). Quan l’olla agafi la pressió màxima deixem coure 5 minuts, parem el foc. Deixem que perdi la pressió, obrim, refredem els ous i els pelem (es pelen amb una facilitat extraordinària).

*Els podeu guardar pelats a la nevera  3 o 4 dies coberts d’aigua o bé sense pelar una setmana.

Per un Sant Jordi en GROC

20180423_132208

Alarmisme i mites alimentàris

El dimecres 1 de març, al programa El món a RAC1 en Jordi Basté va entrevistar al Catedràtic Abel Mariné. No m’he pogut estar de compartir aquest enllaç amb tots vosaltres per l’interès que crec que té. Zeros, llets sense gluten, oli de palma, sucres…


Abel Mariné Font (Barcelona, 1943) és expert en nutrició i ciències dels aliments, especialment en el camp de les amines biogèniques i de les poliamines, les interaccions entre aliments i medicaments, la seguretat alimentària i la nutrició comunitària. Catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia, va ser un dels impulsors del campus de l’Alimentació de la UB, on actualment porta la coordinació acadèmica de la Unitat UB-Bullipèdia i presideix el comitè d’experts de la Càtedra UB carn i Salut, situada en aquest campus.

Cliqueu al següent enllaç i en sabreu més de tot plegat

 http://www.rac1.cat/audioteca/embed/60f94393-4acf-4a29-be1c-35111507853d

US DESITJO bons llibres i oloroses roses

576_1396863822rosa-llibre

Si voleu alguna recomanació de llibres de cuina us en deixo mitja dotzena.

FELIÇ DIA!!!

 

Tornem-hi que fa fred!

 

10-10arcada i bolets (19)-1

Fa tres mesos que tinc el blog, tot i sent estiu, hivernant.

Aquest estiu m’he deixat enredar pel meu poble, junt amb tres amigues em organitzat la Festa Major, amb tot el que comporta, i no arribo a tot. Després les vacances, avis que necessiten un cop de mà i aquest més de setembre el seixantè aniversari del que avui en diuen la meva parella, el Dani és clar.

Doncs tornem-hi que comença a fer fred.

Estem en temps de bolets, codonys, olives…, així doncs escalfo el blog recordant aquestes receptes i amb alguna de nova, de mica en mica.

Una abraçada i BENVINGUDA TARDOR!!!

Vosaltres ho heu fet possible


5 Anys aqui

 

Tot va començar al gener del 2010, com aquell qui diu, ja n’estava tipa de imprimir receptes o enviar-les via e-mail. Un bon amic, el Lluís de Sant Martí, em va animar i ajudar a obrir aquest blog, li dec molt perquè cinc anys més tard encara resol el meus dubtes.

Fa temps que us vull dedicar un trosset del meu blog a tots els que dia rere dia em seguiu, més de 100 visites a diari, em pregunto: D’on surt tota aquesta gent?.

Darrera de tot això hi ha un programa que em permet saber, si no qui sou, de on veniu. Un 15% sou de fora, d’Estats Units, de Mèxic, la Índia, Japó, Turquia…i la resta de Catalunya i Espanya. Tots els comentaris m’agraden molt però en aquests cinc anys n’hi ha hagut uns que els vull tornar a compartir, pel que sigui, ja ho veureu: Lee el resto de esta entrada

Esborrany Giny

penedesfera

A %d blogueros les gusta esto: