Aquest gener fa 10 deu anys que em vaig engrescar a començar aquest blog. Ahir a la matinada WordPress, la plataforma que utilitzo per editar el blog, m’ho va recordar. Vaig donar-me d’alta el 10 de gener i fins el 16 no vaig publicar la primera recepta: Arròs de pobre.

Així que ja ho veieu, quasi dos-centes receptes en 10 anys i més de quatre-cents subscrits.

Vull fer-vos’en cinc cèntims del que han estat aquests 10 anys.

Al principi anava molt perduda i gràcies a un bon amic, el Lluís de Sant Martí, vaig aprendre molt, encara ara si tinc un dubte li pregunto a ell.

Les receptes, al principi, quant encara no tenia el blog, les escrivia a mà en fulls de bloc que ordenava alfabèticament. Més endavant les vaig anar passant a Word a l’ordinador. Actualment encara les escric primer al Word i després les copio i faig l’entrada al blog de sopadefarigola.

En quan a les fotos, costa bastant fotografiar menjar i només en sóc una aficionada, actualment ho faig amb el mòbil. De totes formes amb el Photoshop els resultats milloren molt. El pitjor de tot és fer esperar als comensals perquè estic fent les fotos dels plats, a hores d’ara ja hi estan acostumats.

Al començament mirava de posar una recepta per setmana, encara ara m’agradaria fer-ho, però després de dos-centes receptes, que estimo, el que faig és penjar-les al capdavant, repetir-les. Això si, normalment les milloro, hi faig algun canvi i fins hi tot si crec que la foto es pot millorar, doncs, la milloro. Si durant alguna temporada llarga no he publicat, algú de vosaltres m’ho recordava, ha estat per motius de salut. Ara mateix em sento privilegiada per haver superat una malaltia que en el seu moment no em permetria ni llegir ni escriure. Tot això deixem-ho en passat.

A lo que anava. Quan publico una recepta al blog els subscriptors la reveu al mail amb el qual us vàreu apuntar en el seu dia, si vull, surt publicada al Facebook, Twitter, Google… i ara també a Instagram. D’un temps cap aquí algunes fotos de les que ja tinc publicades al blog les penjo a Instagram (sopadefarigola) i així podeu veure receptes publicades anteriorment.

El més important. No vull plegar sense explicar-vos el que m’ha aportat a contactar amb gent de tot el món o de ven a prop que no coneixia.

He rigut.- Un noi em va comentar que tenia convidats i que els hi havia fet Conill rostit i Pop amb patates. Va triar les receptes a voleo, les va clavar. Puc assegurar que estan dintre les meves predilectes. He dit he rigut perquè em deia que havia fet curt de pa per sucar-hi.

He plorat.– He dedicat algunes receptes a les persones que me les van ensenyar a fer i que ara ja no hi són, però en el meu blog les tinc encara ben vives.

Concretament en la recepta del Tiramisú, si cliqueu l’enllaç i la llegiu entendreu de que us parlo. Al cap d’un temps d’haver-la penjat vaig rebre aquest comentari, va ser molt emotiu.

Hola Llúcia,
Vaig sentir la teva trucada a Tapies Variades, i al ser de Vilafranca, com jo, vaig posar-hi especial atenció i vaig memoritzar el nom del teu blog de cuina. Hi he entrat i m’ha semblat molt interessant, i al examinar-lo amb més detall, m’he quedat sorprès de trobar-hi la recepta del Tiramisú (el de la Rosa) i emocionat al llegir-hi el comentari que hi fas al final, sobre el seu origen.

Vaig ser el marit de la Rosa fins que ens va deixar per sempre, i efectivament varem aprendre a fer el Tiramisú en unes vacances a Itàlia a finals dels 80’s. Des d’aleshores, quan jo hi viatjava per raons de feina, portava el Mascarpone (aquí encara no n’hi havia) i fèiem Tiramisú que compartíem amb els amics, algú dels quals te’n ha passat la recepta.

Rep la meva felicitació pel teu blog i el meu agraïment emocionat pel teu comentari al final de la recepta recordant la Rosa, que vull fer extensiu també a qui te l’hagi transmesa. Un petó.
Josep Anton

M’ha sorprès.- Rebre visites de tot el món. Des d’Austràlia en una ocasió vaig rebre felicitacions pel blog, d’un grup d’Universitaris que estaven fent un treball sobre La Cuina Mediterrànea.

Bé, ja veieu que m’agrada escriure, i que m’escriguin. Pregunteu, pregunteu…, jo sempre responc. M’agrada ensenyar i que tothom pugui llepar-se els dits.

De tot cor!, m’agradaria saber qui hi ha darrera d’aquets mails, QUI SOU ELS MEUS 427 SEGUIDORS, d’on sou, que us agrada…?. Sempre que vulgueu em podeu escriure a sopadefarigola@gmail.com. Ah!, i si voleu conèixer el meu poble us l’ensenyo i fins hi tot us convido a dinar a casa. Tot això no ho dic en va, gràcies a vosaltres he gaudit i gaudeixo de la cuina com mai.

Una forta abraçada de la Llúcia d’Ordal.

Si voleu alguna recomanació de llibres de cuina us en deixo mitja dotzena.

FELIÇ DIA!!!

Fa tres mesos que tinc el blog, tot i sent estiu, hivernant.

Aquest estiu m’he deixat enredar pel meu poble, junt amb tres amigues em organitzat la Festa Major, amb tot el que comporta, i no arribo a tot. Després les vacances, avis que necessiten un cop de mà i aquest més de setembre el seixantè aniversari del que avui en diuen la meva parella, el Dani és clar.

Doncs tornem-hi que comença a fer fred.

Estem en temps de bolets, codonys, olives…, així doncs escalfo el blog recordant aquestes receptes i amb alguna de nova, de mica en mica.

Una abraçada i BENVINGUDA TARDOR!!!