Perquè sopadefarigola?
Doncs perquè sóc una sopetes i perquè tinc debilitat per la farigola, la seva olor, color … i la seva qualitat medicinal. Visc envoltada da farigola, ara mateix, la puc imaginar a d’alt Les Planes que veig des de la meva finestra. No te preu!.
“QUI MENJA SOPES SE LES PENSA TOTES”
Et convido a pensar i ,si més no, a remenar les meves cassoles. BON PROFIT!!!
*Tot això ha estat possible gràcies a la cuineta de fusta que em van dur els reis, m’hi vaig passar hores jugant a l’entrada de casa a cuinetes, i a la meva àvia Adelaida (1902-1992) que era molt bona cuinera i de la que vaig aprendre molt, no en va la llogaven algunes cases aposentades quan tenien convits familiars. El millor que vaig aprendre d’ella, d’entre moltes altres coses, va ser a rostir tal com ho feia ella. La mama també en sap força, fa unes cassoles d’arròs aprofitant tot el que te a la nevera, sucs de rostit, carxofa, conill, llagostins i ves a saber que més …, per llepar-se els dits, no en tinc la recepta perquè mai hi posa el mateix.
sopadefarigola
Jo no voldria pas donar ara la sensació de descobrir la sopa d´all, peró quan faig foc a casa per escalibar carn, escampo per sobre les brases dues o tres branques de farigola.
L´aroma que transmet a la vianda és tan subtil i agradable que li proporciona un sabor suau i inigualable de …
pot ser de fons de bosc, o d´ombra d´obaga, o pot ser també de reflexos d´or dins d´una gota de rosada. O de
fum de xemeneia humil que escalfa el fred de qualsevol febrer gélid i nevat que tan a poc a poc com pot fa
passar els dies.
I es quen un bri de farigola dóna per tant …
O a mi m´hu sembla.
Manel de ” la Teulería “.
Tens molta raó Manel, la farigola és molt aromàtica i torrar-la així és un encert.
A casa quan escalivem ho fem amb alzina, l’alzina també li dona un gust diferent a la carn, d’un aroma suau, inclús l’estança on tenim el foc (cuina-menjador) fa una olor diferent.
Bon dia. Jo sòc de Vilafranca. T, he escoltat aquest mati a la radio. Et felicito pel teu bloc. jo utilitzo molt les herbes tant per cuinar com per curar. La meva avia ens hi va acostumar. El nom del bloc també molt encertat. T, anire seguint. Carme
Gràcies Carme, tenim la sort de compartir un Penedès i un Garraf ric en farigola, romaní, poniol…Com podràs llegir a la pestanya “Benvinguts al bloc” en sóc una enamorada.
Una abraçada,
Llúcia
Tot just he descobert aquest bloc. Estic emocionat! Formidable!!!
)
Moltes gràcies i enhorabona.
Et seguiré d’aprop!
Ostres Joan!, sempre xafardejo, si puc, a tots els qui em deixeu un comentari abans d’aprovar-lo. He entrat a la teva pàgina i: QUINA ENVEJA!!! de fotografies, de les dels menjars en prendre exemple.
Et torno l’enhorabona, una abraçada.
Llúcia
Hello from the Gold Coast, Australia. Thanks for the great post. It helped me a lot with my school domestic science assignment
Hello Crazy,
Fa pocs dies que vaig rebre un comentari de d’Australia, concretament de Melbourne, era semblant al teu, potser és company teu, s’anomena Echogirl. L’economia domèstica, com l’anomeneu, no te cap secret, es basa en no llençat res i del que sobra fet altres receptes tant o més bones. Si no ho has fet, prova de fer les “Torradetes de Santa Teresa” per aprofitar pa sec, et passo el link:
http://sopadefarigola.com/2010/02/07/torradetes-de-santa-teresa/
Feliç 2012,
Llúcia
Hello from Melbourne, Australia. Believe it or not I got here via Reddit, not Twitter or Google. Thanks for the interesting post. It helped me a lot with my school domestic science research
Estic encantada de rebre un comentari d’una terra tant llunyana. La cuina que presento al meu bloc en gran part pertany al que se’n diu “Dieta Mediterrània”, i també d’una gran influència de la meva àvia Adelaida, ella va viure una postguerra i moltes receptes són el mirall de tot això.
Una forta abraçada i un bon any 2012,
Llúcia
Hola Sopa de farigola!
Doncs jo t’he escoltat aquesta tarda quan, suposo, estaven repetint el programa del Bastè. D’entrada ja m’has fet venir ganes de menjar la sopa de fredolics. Espero que acabin sortint uns quants bolets amb aquestes pluges.
Ara, quan he llegit la teva benvinguda, m’ha fet gràcia que la teva àvia cuinés pels convits de famílies aposentades. La meva àvia, Concepció, també ho feia però malauradament jo no la vaig poder conèixer. Parlo d’ella en el meu bloc. Si el vols visitar, seràs benvinguda. Jo, per la meva part, aniré tafanejant el teu.
Salut!
Mercè
Bon dia i plujós (com a tu t’agrada i a mi també),
He entrat al teu “bonic” bloc, el nom ja és ben trobat, la il·lustració i l’ordre transmet pau, fragilitat, sensibilitat…
El que m’ha deixat estesa és on parles de tu, et “juro” que quan l’he llegit semblava fet per mi, la Mafalda, el Serrat, els bolets, la pluja, les postals de Nadal, l’olor dels préssecs* … i per acabar-ho d’arrodonir el meu únic fill es diu Jaume (Les fotografies les faig jo). A més es nota que t’agrada escriure, a mi també, i ho fas prou bé.
Ah! gràcies Mercè pel teu comentari, una abraçada de la cuinereta Llúcia.
*El meu avi va ser qui va introduir els préssecs al Penedès i més concretament a Ordal, en una sola vinya ni teniem 1.000 de presseguers.
Hola, jo també t’he sentit en el programa de cuinetes, i he memoritzat la teva adressa, joja sóc una cuinera veterana, però m’encanta provar cosetes, així que entraré sovint al teu bloc. Gràcies
Hola Carme,
Jo sempre dic que no en se més que els altres, sóc una dona inquieta per aprendre, i també com tu m’agrada provar-ho tot, sobre tot els plats que amb el pas del temps encara perduren.
Una abraçada.
Hola Llúcia,
Avui t’he sentit en el programa del Jordi Basté parlant dels bolets i deixant una recepta de sopa amb fredolics. Només sentir-la tenia molt bona pinta i en un moment ràpid quan has dit l’adreça del teu blog he entrat. Me l’he estat mirant, m’ha agradat molt i seré una de les teves seguidores. Ja he trobat la recepta de la sopa i de ben segur que la faré i et diré com ha anat.
Anims que et seguim!!!
Una forta abraçada
Cristina
M’agrada molt tot el que dius, aprofitat i gaudeix de les receptes de sopadefarigola.
Gràcies Cristina.
Un del aventatges que té citar Josep Pla és que no cal afegir res més. Docns bé, en el seu llibre ” El que hem menjat ” diu:
” La SOPA DE FARIGOLA, que se sol menjar tot l´any, però sobretot pel març, que és l´època en què la flor d´aquest arbust és més aromàtica, és molt agadable, molt més, al meu entendre, que la sopa d´all, sopa clèrico-rural que s´ha imposat, no solament en el mon eclesiàstic, sinó en estaments de la vida ciutadana, per la seva extrema facilitat. La sopa de farigola és poètica i terral i, a més, molt antiga, perquè hi ha una locució en el país que diu ” Sopes de farigola, parts de rosari… ”
Vet-ho aquí.
Manel de ” la Tauleria “
Gràcies Manel,
M’ha agradat molt el teu comentari. Pla sabia el que es deia en quan a fer la sopa quan està florida, és un ball pel paladar.
Una abraçada.
Hola Llúcia,
En primer lloc felicitarte per les teves magnifiques receptes, poques vegades les instruccións son tan clares i fan que no es cometin errors.
Fa uns dies vaig tenir part de la familia a dinar i vaig fer dues receptes teves, el pop amb patates i el conill rostit, nomes et diré que vaig fer curt de pa perque amb el pop es van cruspir barra i mitja de pa sucant la salseta, no cal dir que el conill també va quedar espectacular.
Cuinar es un plaer i si tot surt perfecte mes encara. Gracies.
Hola Llúcia.
Em dic Berta i vaig descobrir el teu blog per la trucada que vas fer a RAC1 en l’apartat de cuinetes del Fermí Puig. Ja fa unes quantes setmanes d’això però em vaig quedar amb el nom del teu blog. Per què?. Perquè quan anava a buscar bolets amb el meu pare, podíem estar més d’1 dia fora, al tornar a casa ens fèiem sopa de farigola per restablir-nos del cansament i anar ben tranquils a dormir. Així que, sopa de farigola, sempre em fa recordar el pare.
En la teva intervenció vas parlar de la teva àvia, present en la introducció del teu blog, on fèies referència al fet que la llogaven per fer àpats molt importants.
En aquests moments estic cursant estudis d’alimentació i m’interessa molt aquest tema de les dones que eren les responsables de grans i importants convits. Podia passar per festa major, a les matances del porc, etc… És per això que em poso en contacte amb tu per aquesta via ja que és l’única que he trobat. M’agradaria molt poder parlar amb tu d’aquest tema.
Per cert, les recepetes de cassola les penso fer totes, sobretot, la de conills amb cargols.
Moltes gràcies per la teva atenciò.
Hola, Llúcia:
Sempre he pensat que per triunfar a la cuina es necessiten tres mínimes condicions:
La primera; bons ingredients, com el lluç fresc que ” encara balluga ” o l´api blanc i olorós pels vols de Nadal i per Sant Fèlix l´anec mut.
També cert enteniment gastronòmic per lligar com deu mana un bon pil-pil o ensopegar el punt just que te el romesco.
I a la fi un xic de temps per, sensa pressa, deixar bullir la bullabessa o uns parenostres per arribar a fer l´ou dur.
Si, si … jo també. Jo també una vegada em cinc minuts i quatre bledes vaig ben sopar. Malgrat que una flor no fa estiu, ni dues …
Manel de ” La Teulería “
L’ànec a de ser mascle mut i negre. (Ja ho deia la meva àvia)
Hola, Llúcia:
M´agrada aquet blog entre altres coses per la proximitat. Jo soc de Barcelona però fa anys que visc a Vilafranca.
La sopa de farigola que faig jo frego el pa ,a més, amb un o dos grans d´all.
Eniré enviante cuatre mots de temps en temps perquè aquesta es una bona descoberta.
Ja de petit m´ha agradat cuinar i la gastronomía ha estat una passió per a mi.
Fins aviat, Llúcia i moltes felicitats de tot cor.
Manel de ” La Teulería “.
Fa temps que em moc per la xarxa cercant receptes entenedores i amb ingredients “normals”. Dos motius amb prou força per motivar aquest bloc que has titllat de PROXIMITAT.
Bon comentari.
Bon dia Llúcia:
Avui es el teu Sant. Moltes felicitats, i, ja saps, mes que de sobres, questa petita cançó: molt popular: SANTA LLÚCIA DE LA BISBAL, TRETZE DIES TRETZE DIES, SANTA LLUCIA DE LA BISBAL TRETZE DIES D’ACI A NADAL.
Molta salut i BONES FESTES AMB TOTS ELS TEUS.
Jordi Figueras
Gràcies Jordi, aquí a Ordal cantàvem els goigs de Santa Llúcia, ahir vaig convidar uns amics a casa i me’ls van cantar en versió pop, molt més alegres.
Hola Llúcia!
No he pogut resistir la tentació de entrar al teu blog. L´he descobert a traves d´una amiga en comú que es diu Anabel.
Em sembla molt interessant totes les receptes i no dubtis ke en possaré alguna a la practica, m´han cridat l´atenció els boquerons en vinagre i els canelons amb ànec!!! ummmm tot sembla tant bó i fàcil de fer quan ho estàs llegint.
Continua així i espero poder mirar el blog de tant en tant.
Un petó i a veure quan ens coneixem!!
Ahir ja varem encarregar l’ànec per fer els d’aquesta festa major (d’Ordal clar), en fem molts i els congelem. Parlo en plural perquè sempre els treballem la meva mare i jo. En quan a coneixens, ens coneixem a cegues, tot arribarà.
Hola Llucia, avui finalment he tingut una estoneta (entre caixa i caixa abans del trasllat cap a Ordal) per entrar al teu blog. M’ha encantat, de debò, sort que ja he sopat, sino quina gana. Les fotos fantàstiques i les receptes em donen ganes de posar-me a la cuina a veure si em surten bé. A mi també m’agrada molt cuinar, estic segura que podrem intercanviar receptes de les nostres avies respectives, jo em posava a la cuina al costat de la meva iaia Nicàsia, amb la llibreta i un llapis i anava apuntant, JA TINC UNS QUANTS AMICS QUE S’HAN FOTOCOPIAT LA LLIBRETA!!! A veure si em puc apuntar al proper curs de cuina, perquè en farà més, oi?
M’afalaga que t’agradi, si t’agrada cuinar tu i jo parlarem molt. En quan a cursos, l’ajuntament cada any en fa un, encara que no el faci jo serà igualment interessant assistir-hi, de tot s’aprèn.
En quan al trasllat cap a Ordal, no t’ha de fer mandra ja que si viu molt bé.
Hola Llúcia,
Cada dia m’agrada més el teu bloc! Felicitats!
Ahir vaig fer propaganda i el vaig enviar a tota la familia; tinc molts nebots i nebodes desitjosos d’aprendre a cuinar. I jo també les vaig provant…
Un petó i endavant!
Hola Llúcia!
M’encanta el teu bloc, perquè ja saps que m’encanten les receptes de cuina. Enhorabona per aquesta iniciativa, l’aniré visitant de tant en tant!! Salut i endavant!!!!